Sònia Castanyer, cap de protocol del Govern d’Andorra

“Un bon cap de protocol ha de ser un bon negociador amb habilitats socials, amb un caràcter resolutiu i dinàmic però alhora reflexiu.”

Sònia Castanyer

Com i quan comences la teva activitat amb el protocol i les Relacions Institucionals?
L’any 1993 treballava com a responsable de comunicació del Govern d’Andorra i en aquell moment no existia cap departament ni personal assignat als esdeveniments protocol·laris. La feina de responsable de comunicació comportava en ocasions organitzar els esdeveniments impulsats pel Govern amb la finalitat d’assolir una millor difusió i així vaig iniciar-me en la preparació i organització d’actes promoguts pel Govern. Necessitats professionals i inquietuds personals em van portar a buscar i realitzar diverses formacions en protocol en format seminaris o cursos setmanals. Finalment, l’any 2000 vaig trobar l’Escola Internacional de Protocol on em vaig matricular a distància a l’escola de València, ja que a Catalunya en aquell moment no existia l’escola.

Seguidament, i des de la creació del Departament de Protocol l’any 1997, vaig ocupar el lloc de treball de Tècnic de Protocol. Posteriorment, des del mes de juny del 2009, moment en que el Govern d’Andorra em va fer confiança, dirigeixo el Departament de Protocol.

Com funciona un gabinet de protocol dintre de un govern petit com és l’andorrà?
El departament de Protocol del Govern d’Andorra depèn directament dels serveis del cap de Govern i en l’actualitat assumeix 8 ministeris i 9 secretaries d’Estat. El departament consta de 4 tècniques en protocol, 3 fotògrafs oficials i un àrea administrativa i de comptabilitat, i disposa del suport de 5 xofers oficials.

Amb la intenció de coordinar tots els esdeveniments organitzats pel Govern es va creure adient no crear un departament per a cadascun dels Ministeris sinó que n’existís un d’únic i aconseguir una millor distribució dels esdeveniments, tant per aprofitar els nostres recursos humans i tècnics com per afavorir la divulgació dels esdeveniments.
Cada tècnica té assignats uns ministeris i unes secretaries d’Estat i, per tant, es propicia un acurat coneixement de l’àrea en la qual es treballa i de les persones relacionades amb el seu entorn, associacions, entitats, i representants d’altres institucions.

El total d’esdeveniments protocol·laris realitzats pel departament de Protocol durant el passant any 2009 van ser de 205.

Què és per a tu el protocol?
A banda de les moltes definicions que grans professionals han fet del protocol com la de “la imatge plàstica del poder”, i moltes altres hem de considerar que el protocol no s’ha inventat ara en l’època moderna, fa segles que existeixen codis de normes de conducta tant social com palatí. El protocol modula les formes, les ordenacions de persones, d’institucions o de símbols, sempre amb la finalitat que tothom estigui satisfet amb el tracte i el reconeixement que es mereix. Alhora, al legislar o reglamentar certes accions es facilita les relacions entre les parts implicades.
El protocol està present en el nostre dia a dia, no hem de caure en l’errada de pensar que només afecta una elit; autoritats, alts càrrecs d’empresa o de la societat civil per algun mèrit especial. El protocol és una forma de relacionar-nos en tots els àmbits.

Un/a bon cap de protocol i relacions institucionals ha de ser…
Una persona formada i amb amplis coneixements en protocol. Crec que com en totes les professions la formació específica és indispensable. En tant que al caràcter o a les possibles qualitats necessàries destacaria les de ser un bon negociador amb habilitats socials, amb un caràcter resolutiu i dinàmic però alhora reflexiu. Evidentment amb capacitat organitzativa i de gestió tant del personal com dels recursos materials. L’educació i el respecte crec que són valors que cada dia costa més de trobar en tots els àmbits professionals però que en canvi facilita i obre moltes portes de diàleg.

Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol o a la que ara està començant en aquesta professió?
Observar sempre amb ulls crítics i aprendre cada dia una lliçó de continguts o de forma. Només que alguna circumstància variï en un esdeveniment habitual pot comportar un canvi, un nou repte i d’ells n’hem d’aprendre.
També ser seriosos amb el que fan i com ho fan, en ocasions no som conscients de la repercussió que pot tenir una decisió protocol·lària. Dins de l’àmbit institucional s’ha de valorar qualsevol decisió des de molts aspectes; polític, social, de comunicació, d’equilibri institucional, ja que estem projectant la imatge dels responsables de la institució i alhora de la mateixa institució. Pel que fa al protocol d’empresa també hem de mesurar les accions que es poden veure reflectides en beneficis econòmics o de marca.

Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?
Veig un futur prometedor, tant en les administracions públiques com en el sector privat. Si hem de creure en la importància del diàleg, el respecte, les formes i la reciprocitat de les accions en les relacions institucionals, el protocol i el cerimonial són una eina molt necessària i un mitjà que en ocasions influeix per arribar a un consens entre les parts. En totes les relacions socials, comercials, culturals i institucionals les formes emprades i com acollim els nostres convidats poden modificar el seu resultat, per tant, sóc optimista i penso que cada dia ens adonarem més de la influencia del protocol en la nostra vida quotidiana.

Hem de ser conscients que des del moment en què tots estem més estressats, gaudim de menys temps i de menys paciència, les decisions protocol·làries i organitzatives que afecten qualsevol acte poden facilitar el desenvolupament de l’esdeveniment i alhora aconseguir un millor clima i predisposició entre els assistents i participants.

Quines noves disciplines/àrees/estudis creus que són necessàries per a un bon professional del Protocol del segle XXI?
El coneixement de diverses llengües i el domini de les noves tecnologies i l’actualitat política del nostre entorn. I, per què no?, de tècniques de relaxament…
 
Tens la impressió que el món del Protocol ha tingut l’evolució que esperaves?
Encara no. Crec que està sorgint un interès i reconeixement cap a la necessitat d’aquesta professió, però encara existeix molt desconeixement del que en realitat fem i això alhora comporta molt intrusisme que no ajuda gens a la nostra professió i que en ocasions desvirtua el seu objectiu.
 
Ens pots explicar alguna anècdota o situació més compromesa que has viscut relacionada amb el protocol en un acte amb el Cap de Govern o amb algun membre del govern andorrà?
Una situació curiosa la vaig viure en el transcurs d’una visita oficial d’una delegació del Govern francès encapçalada pel seu ministre. Aquest ministre va preferir realitzar un desplaçament a peu, en contra de fer-lo amb la comitiva de vehicles que estava prevista a la porta. El recorregut era breu, des de la seu del Govern fins a la seu del Consell General (Parlament). Durant el desplaçament la comitiva es va trobar amb una venedora ambulant de castanyes, el ministre francès amb molta nostàlgia de la seva infantesa va voler adquirir una de les paperines tradicionals i alhora va convidar tots els membres de la delegació francesa i de l’andorrana, incloent al seu homòleg a degustar les castanyes recent fetes. En 2 minuts tothom es deleitava menjant castanyes, amb les mans brutes i negres de les pells socarrimades, i alhora, no sabien on deixar les pells. A la porta de la Casa de la Vall ens esperava el Síndic General (president del Parlament) amb d’altres autoritats del Consell General. La imatge de l’arribada va passar pel meu cap en segons, quina situació més surrealista! Tant aviat com vaig trobar una botiga, vaig entrar i els vaig sol·licitar una bossa de plàstic perquè poguessin desfer-se de la brossa i amb uns mocadors humits i perfumats que duia a la bossa de mà vaig evitar una salutació d’allò més ridícula. El trajecte habitualment dura uns 7 minuts, però que en aquesta ocasió els recordo com una eternitat. Finalment, tot va quedar en una simple anècdota.

Per finalitzar, Què et sembla una associació tan nova com la nostra, nascuda al 2007?
“La unió fa la força”, aquesta és la divisa de l’escut d’Andorra. En aquest cas també l’aplicaria com a lema de l’Associació. Unir els esforços per promoure la formació. la professionalitat i lluitar per evitar l’intrusisme.
És una bona iniciativa per afavorir el contacte entre els alumnes i els professionals de protocol, facilitar la inserció laboral, contribuir amb un fòrum d’opinió i de diàleg on sempre es pot debatre i trobar solucions a noves circumstàncies i reptes protocol·laris.