Xavier Ribera i Pi
Responsable de Relacions Institucionals i de Protocol de la Fundació Príncep de Girona
Té 38 anys, està casat i viu a la ciutat de Girona.
Diplomat en Tècnic d’Empreses i Activitats Turístiques per la UdG, és va llicenciar en Turisme a la Universitat Toulouse-Le Mirail (França). Posteriorment es va formar en gestió i direcció d’associacions i fundacions, i es va especialitzar en protocol i organització d’actes.
Ha treballat en diverses entitats com a gerent i com a responsable de relacions institucionals. Actualment és el Responsable de Relacions Institucionals de la Fundació Príncep de Girona.
És sommelier i col·labora amb diverses associacions culturals i socials. És Vicepresident de la Confraria de Jesús Crucificat – Manaies de Girona; Vocal de Relacions Institucionals i Comunicació de l’Associació d’ajuda en Carretera DYA a Girona; i és membre de la Jove Confraria dels Caves i el Vins de l’Empordà.
Per el Sr. Josep Solà
“Les Relacions Institucionals a l’Empresa serà una sortida laboral que anirà agafant cada vegada més pes.”
Xavier Ribera i Pi
Xavier, ens pots fer una petita biografia teva?
Vaig néixer l’any 1974 a la ciutat de Girona. Exerceixo com a Responsable de Relacions Institucionals en una fundació de l’àmbit de l’emprenedoria i participo activament en diverses entitats d’àmbit social.
Com i quan comences a treballar en Protocol i Relacions Institucionals?
Vaig començar l’any 1996 de manera casual, fent de vocal de premsa i relacions institucionals d’una associació. Em va agradar i vaig començar a formar-me en aquest àmbit.
Amb posterioritat he exercit professionalment com a responsable de relacions institucionals en varies entitats. D’ençà l’any 2009 treballo de Responsable de Relacions Institucionals i de Protocol de la Fundació Príncep de Girona.
Des de l’any 2005 també col·laboro com a voluntari amb l’Associació d’ajuda en Carretera DYA a Girona, tot realitzant les tasques de Vocal de Relacions Institucionals i de Comunicació.
Defineix “Protocol” amb una paraula o frase.
Ordre. El protocol reconeix i estableix l’ordre que facilita les relacions entre les persones.
Un bon / Una bona cap de Protocol i Relacions Institucionals ha de ser una persona …
… amb empatia, serena, discreta, amb dots de negociació i amb capacitat de treball en equip.
Em podries definir quines són les tasques del professional de Protocol?
Depenent de l’àmbit en que es treballi (civil, diplomàtic, militar o eclesiàstic) poden variar, però en el fons consisteixen en marcar les pautes de relació en un acte o esdeveniment.
Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol, o a la que està començant aquesta professió?
El meu consell seria escoltar les persones que fa més temps que treballen en aquest món i aprendre del seu bagatge. En aquest àmbit es tracta amb persones de diferents sensibilitats, cultures i interessos, i aquests coneixements de ben segur que seran útils si no es té molta experiència.
Així mateix, l’esforç i la dedicació són indispensables per a arribar a ser un bon professional.
Quines noves disciplines/àrees/estudis creus que calen per a una bon professional del Protocol i les Relacions Institucionals del segle XXI?
Tendim a un món globalitzat, el coneixement de cultures, costums i llengües serà molt important, i més en l’àmbit del protocol i les relacions institucionals. En aquest sentit recomano el domini d’idiomes, especialment del xinés i el rus. L’àrab també és un idioma de futur en les relacions internacionals, ja siguin institucionals o empresarials, tot i la complexitat que té parlar-lo per les seves variacions dialectals. L’anglès és obligatori dominar-lo i el francès és molt interessant conèixer-lo, per l’àmbit d’influència en el qual ens trobem.
La comunicació i les noves tecnologies són eines importants també a conèixer.
Tens la impressió que el món del protocol ha tingut l’evolució que esperaves?
Considero que el protocol no evoluciona al ritme de la societat. Estem al segle XXI amb regles i normes que provenen del segle XIX. Necessita una clara evolució!.
Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?
Penso que les relacions institucionals a l’empresa serà una sortida laboral que anirà agafant cada vegada més pes; paulatinament les administracions tendiran a fer actes més senzills i els esdeveniments més rellevants seran realitzats per les grans empreses.
D’altra banda, s’ha de promoure que els estudis universitaris de protocol siguin reglats per aconseguir un ple reconeixement de la professió del responsable de protocol i relacions institucionals; en aquest sentit em consta que des de l’ACPRI s‘hi està treballant.
El Protocol i les noves tecnologies, creus que fan el treball més fàcil o senzillament diferent?
Sens dubte faciliten la feina en la preparació de l’acte, però al final prevalen les relacions humanes i aquí sempre farà falta un bon professional.
La normativa, tant l’autonòmica com l’estatal, respon a las necessitats actuals? En quin sentit caldria renovar-se?
S’ha d’actualitzar la normativa. Hi ha càrrecs significatius que no estan recollits en aquestes normatives i fins i tot es contradiuen en ocasions. Caldria unificar criteris.
Et sents valorat al teu treball?
Si, plenament.
Ens pots explicar cap anècdota o situació compromesa que hagis viscut relacionada amb el Protocol?
Millor me les reservo…
Ens donaries cap consell?
Mai deixeu d’aprendre!.
COM A MEMBRE D’ACPRI:
Per que et vas associar a l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals?
Penso que és un projecte engrescador i necessari per a dignificar i promoure la professió.
Ets membre de la seva junta directiva. Ens podries dir quin càrrec tens?
Representant de l’entitat a la delegació de Girona.
Quins són els teus objectius dins la Junta?
Col·laborar en el reconeixement d’aquesta professió.
Què esperes aconseguir de la delegació de Girona?
Acostar l’entitat als professionals de les comarques gironines, tan en l’àmbit públic com el privat.
Què esperes de l’Associació?
Més que esperar de l’associació, voldria aportar-hi. És un bon espai on compartir experiències.
Què demanaries als associats?
Implicació en el projecte de l’entitat. La unió fa la força!
Què demanaries a les persones que encara no són socis?
Que vinguin als diferents actes que organitzem. Els encoratjaria a sumar-s’hi.
Què trobes a faltar a l’Associació?
Potser una major presència pública.
Què creus que li sobra a l’Associació?
Ens sobren ganes de treballar!
