strong>El passat divendres 24 de març la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va organitzar una jornada en què es van tractar diferents temes relacionats amb el sector de la comunicació corporativa, el protocol i l’organització d’esdeveniments.
Aquestes tres grans àrees d’especialització, que conformen el Màster universitari de Comunicació corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, van ser representades per tres prestigiosos professionals del sector. Sobre comunicació corporativa va parlar Marc de Semir, director de Comunicació de la Fundació Bertelsmann. Josep Solà, president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI) ens va parlar sobre la importància del protocol i les relacions institucionals per a les institucions i empreses. Per la seva banda, Raimond Torrents, director de l’Event Management Institute i de l’agència Torrents & Friends, i professor col·laborador del màster, va parlar de les noves tendències en organització d’esdeveniments, un sector en contínua professionalització i expansió.
Els tres professionals van coincidir en la necessitat de considerar la comunicació com un element estratègic dins l’estructura de l’organització, ja que ajuda al compliment dels objectius empresarials o institucionals. En més d’una ocasió s’ha vist com la comunicació és un dels elements dels quals més es prescindeix en moments de dificultats econòmiques, però els experts insisteixen que els professionals de la comunicació han de reivindicar-la dins de l’estructura de la institució, tal com subratlla Semir.
Els experts també van coincidir en assenyalar la importància d’integrar el món digital en el pla de comunicació de tota organització, tal com afirma Torrents. L’entorn digital ha canviat el paradigma de la comunicació corporativa durant els últims anys. Això comporta que els professionals adoptin una mentalitat més oberta, ja que s’han d’adaptar a la immediatesa de l’entorn i a una nova conceptualització dels usuaris i clients, més exigents, informats i proactius. Per això, alguns dels reptes amb què s’enfronta la comunicació corporativa és a la gestió de les dades, per a avaluar el treball del professional en temps real dins del complex context del big data.
Un altre dels punts en comú és la importància de la planificació. En l’àmbit de la comunicació, segons els experts, poques coses haurien de quedar en mans de l’espontaneïtat, ja que el seu exercici de forma professional hauria de preveure de manera detallada tots els elements que podrien alterar el missatge que les organitzacions volen donar. No oblidem que es treballa amb les percepcions dels públics, de manera que s’ha d’investigar, saber quins missatges dirigir i quines poden ser les possibles reaccions davant d’aquests. En conseqüència, la planificació porta a la invisibilitat (en sentit positiu), tal com afirmen Torrents i Solà. És a dir, seguir una metodologia de treball de forma continuada i sistemàtica ajuda al fet que es percebi que els esdeveniments flueixin sols i que el protocol no es percebi. Com afirma Solà, el bon protocol és aquell que no es nota, ja que no genera conflicte. A més, la bona planificació ajuda a reaccionar amb un menor marge d’error davant d’una possible crisi, a més de donar una imatge de naturalitat, valor que les marques o institucions persegueixen de manera cada vegada més continuada.
Pel que fa a les peculiaritats de cada sector, Solà explica que el paper del protocol, lluny d’associar amb anacronismes del passat, ha de reivindicar dins de les institucions, ja que ajuda a clarificar i ordenar tots els passos que s’han de seguir i evita ambigüitats, com pot ser l’ordre dels seients de les autoritats i assistents en un acte. Una de les tendències que es preveuen en aquest àmbit és la potenciació del protocol en el sector empresarial, el que s’anomena el cerimonial corporatiu, el qual ha d’ajudar a transmetre els valors, la missió i la visió de l’organització.
Torrents, per la seva banda, ens parla de l’organització d’esdeveniments, subratllant que és una eina comunicativa tremendament eficaç per la força de la comunicació en viu i en directe entre emissor i receptor. Aquest professional també destaca l’ús de l’storytelling entre marques i institucions, les quals "emocionalitzen" els seus missatges per a un contacte directe amb el seu client o consumidor. I lligat a aquesta apel·lació al caràcter emocional, es detecta una altra de les tendències més interessants en el sector dels esdeveniments: la consideració del públic intern cada vegada més com un stakeholder clau. Torrents ens explica com les empreses donen cada vegada més importància a tenir cura valors personals que, a la llarga, es relacionen amb els empresarials. Semir confirma també aquest progrés de la comunicació interna dins les organitzacions, per ser el públic intern el principal prescriptor de l’empresa.
És més que evident que els futurs professionals de la comunicació s’enfronten a un entorn complex, tot i que segons assenyalen els experts, també molt fructífer. Algunes de les habilitats i capacitats que aquests han de tenir són: el domini dels idiomes (amb l’anglès com a imprescindible), comptar amb habilitats digitals, la gestió i integració d’equips, el lideratge, l’empatia i saber treballar sota pressió.
Aquest perfil, coincideixen els professionals en què únicament es pot aconseguir amb una formació rigorosa en l’àmbit acadèmic, essencial per entendre la metodologia, poder adquirir competències estratègiques i poder obtenir una visió global del sector. Però puntualitzen que en l’entorn en què ens trobem, l’especialització també és un valor en alça, ja que dota el futur professional d’un major valor i posicionament personal dins del mercat laboral
Cercar
Segueix-nos
