El protocol és una forma de vida, una filosofia de treball, són comportaments, maneres i aptituds davant la feina i davant la vida

“El protocol és una forma de vida, una filosofia de treball, són comportaments, maneres i aptituds davant la feina i davant la vida.”

José Alfredo Escobar

José Alfredo, com i quan comences a treballar amb el Protocol i les Relacions Institucionals?

Oficialment, fa 15 anys quan vaig entrar a treballar a l’ajuntament d’Arona, en què segueixo encara com a treballador públic, abans d’això, com ens ha passat a molts, vaig fer els meus primers passos organitzant esdeveniments des de petit, potser sóc d’aquells als quals sempre se’l va veure al costat del escenari en qüestió.

Defineix Protocol amb una paraula o una frase.

El protocol és una forma de vida, una filosofia de treball, són comportaments, maneres i aptituds davant la feina i davant la vida. Podria donar-te un significat més formal, però la formalitat no va ser inventada per definir els sentiments.

Un bon / una bona cap de Protocol i Relacions Institucionals ha de ser una persona …

Com de ben segur anteriors col·legues de professió entrevistats, hauran donat moltes respostes positives sobre la nostra professió, jo vaig a contestar el que no ha de ser un professional del protocol: pilota, insegur, prepotent, còmode, limitat intel·lectualment, intolerant, dèspota, incapaç , superb, mal educat, individualista … són moltes les virtuts que necessita tenir un professional però al mateix temps són molts els defectes que poden tirar per terra una bona feina.

Em podries definir quines són les funcions del professional del Protocol?

En un ajuntament com el d’Arona, igual que passarà en molts d’altres, protocol és un calaix desastre, tot el que ningú sap a on dirigir, s’envia al meu departament. Independentment de les funcions ja per tots coneguts com són de manera general l’organització de tots els actes que tinguin a veure amb la institució i el manteniment de la imatge institucional. En el meu cas en ser un municipi que depèn tan del turisme, una de les obligacions que té el meu departament és la supervisió de tots els actes que es desenvolupin en el nostre entorn, la intenció sempre és ajudar i sobretot vetllar per la imatge del mateix.

Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol o a la que ara està començant en aquesta professió?

La nostra, és una de les professions més boniques que existeixen ja que ajudes a “donar a llum” a molts dels projectes que els nostres ‘senyorets’ han desenvolupat. No salvem vides, no inventem res, però ens hem de sentir orgullosos de formar part de la història del nostre entorn. Estudien dur i treballin encara més, perquè cada generació de professionals que passa, deixa més alt el pavelló de la professió. M’encantaria aprofitar que parlem d’estudis per desterrar d’una vegada el terme ‘especialista’ dels nostres currículums, no conec cap altra professió acreditada que en algun dels seus títols oficials hi hagi aquesta definició, hem de sentir orgullosos de poder ser graus, màster o doctor. Si no som nosaltres els que lluitem pel nostre, altres no ho faran.

Quines noves disciplines/àrees/estudis creus que són necessaris per a un bon professional del Protocol del segle XXI?

Si hi ha tres ciències que existeixen des del principi dels temps i que de manera paral·lela han evolucionat al llarg de la història són: la medicina, l’enginyeria i el protocol. Les dues primeres han estat preses molt seriosament per l’home durant la seva evolució i és ara al segle XXI on l’ésser humà s’ha adonat de la importància del protocol en la vida diària. Encara que tard, és important aquest èxit. Jo espero que ens adonem que protocol no és només treballar en institucions. El protocol i tot el que això comporta i ha de ser estudiat des de petit, perquè serà útil al llarg de les diferents etapes de la nostra vida social, laboral i institucional.

La nostra realitat ha estat sempre adaptar-nos, som els camaleons de les professions i gràcies a això hem sabut subsistir al llarg dels segles. Evolucionarem de tal manera que el pròxim segle encara serem necessaris perquè no hi ha ordinador que substitueixi un bon professional de la nostra matèria. 

Tens la impressió que el món del Protocol ha tingut l’evolució que esperaves?

Amb la implantació dels graus i els màsters oficials, el món del protocol s’ha ordenat, antigament molta gent es considerava preparada per adoctrinar sobre protocol i sent molts els atrevits, eren pocs els escollits per fer-ho decentment. L’experiència d’una persona no és suficient per alliçonar encara val de molt, perquè els problemes en protocol mai són els mateixos, encara que he de reconèixer que he après molt dels meus companys. Hem sabut diversificar en unir la nostra professió amb la d’organitzadors d’esdeveniments pel que seguim creixent i fent-nos importants.

Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals? 

Si des de l’Associació Espanyola (AEP) s’és capaç de fer entendre a les diferents administracions la importància que té disposar de personal professional en llocs de rellevància (premsa, protocol, relacions Institucionals …) segurament no només la nostra professió sinó per defecte nostres ajuntaments, cabildos, diputacions, governs autonòmics i govern central veuran com sobretot la seva imatge a més de les dels seus ‘inquilins’ creix. Crec que es pot fer més, que és la nostra responsabilitat i el nostre deure fer créixer el llegat que ens han deixat els nostres antecessors i per això hem d’esforçar sent valedors d’una professió que avui està en alça.

El Protocol i les noves tecnologies, creus que fan el treball més fàcil o senzillament diferent?

Gràcies a Déu encara no s’ha inventat cap màquina que ens substitueixi i crec que encara no s’han investigat prou en programes que facin més fàcil la nostra feina, havent-hi possibilitats de fer-ho, possiblement sigui perquè no surt rendible, però independentment de l’anterior les noves tecnologies han fet que la nostra professió evolucioni, per exemple només cal fixar-se en els telèfons que tots tenim, mai fa quinze anys vaig pensar portar l’oficina a la butxaca.

La normativa, tant autonòmica como estatal, respon a les necessitats actuals? En quin sentit hauria de renovar-se?

La normativa va ser feta en un moment de canvi per gent que desitjava aquest canvi, no atenia interessos egocèntrics sinó a l’interès general, ara la por que existeix és que els que puguin renovar puguin no estar “il·luminats” pel sentit comú sinó per interessos aliens a la professió pel que en comptes de tenir una solució tindríem un problema major.   

Penso que actualment estem més preparats per poder fer una normativa més d’acord amb la circumstància actual, però no sé qui serà qui li posi el cascavell al gat. De tota manera suggereixo l’evolució a la normativa. Com a exemple valdria l’experiència de la proclamació, les nostres lleis no van estar a l’alçada de tan magne esdeveniment, encara que els nostres professionals de protocol van saber solucionar de manera responsable.

Et sents valorat en el teu treball?

Al llarg d’aquests quinze anys m’he ensopegat amb tot tipus de polítics, amb aquells que consideraven indispensable tenir un professional de protocol preparat al costat d’ell i amb altres que consideraven als seus assessors de partit gent no més preparada però si de gran confiança. En general m’he sentit molt valorat, encara que, jo canviaria la pregunta de: si em sento valorat? Per la de: què has aportat en aquests anys al teu institució ?, aquí guanyaria per golejada. 

Ens pots explicar cap anècdota o situació compromesa que hagis viscut relacionada amb el Protocol?

Anècdotes moltes, fins i tot alguna que altres compten com a seva. La nostra professió està plena d’anècdotes, però jo em quedo amb les vivències, conèixer a grans personatges del món de la cultura, la política, l’esport o la ciència, o banyar-me al costat de balenes són coses que no saps en quin apartat encasellar-les, si en el de les anècdotes o en el de les situacions compromeses. L’important va ser que les balenes es van saber col·locar per a la foto.

Ens donaries cap consell?

Treballar dur i amb un objectiu clar, la institució o l’empresa està per sobre de colors, els egos o les sigles polítiques, les persones passen, és la nostra feina el que les converteix en llegenda.

Res més? 

Agrair aquesta extraordinària idea que ens dóna la possibilitat als professionals no només de conèixer-nos més, sinó també de posar-nos cara. Felicitar-los per aquesta iniciativa en crear aquesta revista digital convertida en referent no només de professionals catalans sinó de tot l’Estat.

Descarregar arxiu