Maria Dolores Sanchez Gonzalez
Directora del Màster en Protocol, de l’Especialista en Comunicació, Protocol i Relacions Públiques i de l’Expert en Relacions Institucionals i Protocol, de la UNED.
Professora titular de la Facultat de Dret de la UNED. Les seves darreres investigacions se centren en el Protocol institucional, la Comunicació Institucional, les Relacions Institucionals i la Història del cerimonial i del protocol.
Acadèmica corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, per acord de la seva Junta de govern de 15/06/2009, i membre del Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano (2008), així com del Instituto de Historia de la Intolerancia (2009).
És Presidenta i fundadora de la Sociedad de Estudios Institucionales i Directora de la Revista Estudios Institucionales.
Membro del Consell editorial de la Revista COMPÉ (Comunicació i Protocol), de LAUREA, i de nombrosos comitès científics.
Per el Sr. Josep Solà i Parés
“El protocolés una disciplina científica transversal ambcaràcter multidisciplinari.”
Maria Dolores Sanchez Gonzalez
Dolores, com i quan comences a treballar amb el Protocol i les Relacions Institucionals?
Com Professora Titular d’Història del Dret i de les Institucions de la UNED, havia tingut accés a l’anàlisi dels múltiples conflictes de precedència existents al nostre passat institucional valorant la importància del caràcter simbòlic de les manifestacions del poder, a més d’haver realitzat molts estudis referents a la Història de la Casa Reial i els seus òrgans administratius. En investigar sobre el tema vaig tenir consciència dels escassos avanços científics sobre la matèria, de la necessitat de passar de la simple plasmació de les pràctiques dels professionals a un pla més teòric, i de la necessitat de posar una mica d’ordre en els coneixements existents sobre el Protocol-escassos, dispersos i focalitzats en un parell d’organitzacions-perquè els professionals poguessin aprendre a potenciar la imatge que la societat té de les institucions.
És així com l’any 2002 vaig presentar el curs d’Expert Universitari en Relacions Institucionals i Protocol a la meva Universitat (la UNED) com un Postgrau seriós i solvent, que seria seguit l’any següent pel Màster en Protocol, pel que portem ja 12 anys. El protocol es converteix aviat en una línia d’investigació atractiva i fecunda per a un investigador i docent, molt demandada per la societat, i molt procliu per poder exercitar I + D (Recerca i Desenvolupament), donada la contínua necessitat de transferència de resultats.
Defineix Protocol amb una paraula o una frase.
El protocol és, en sentit ampli, el conjunt de normes, usos socials i costums que determinen quin l’ordre de celebració o realització d’un determinat acte o esdeveniment, bé sigui de naturalesa pública o privada.
Un bon cap / una bona cap de Protocol i Relacions Institucionals ha de ser una persona …
… que estimi l’ordre, amb sentit de l’harmonia i de la proporció, amb “do de gent” i molta flexibilitat i tolerància.
Em podries definir quines són les funcions del professional del Protocol?
És difícil. Però sí que et puc dir el que no és: el professional del protocol, no és un mer acomodador. El professional del protocol tampoc és un cap de gabinet, ni un cap de comunicació, però ha d’interactuar amb aquests. El professional del protocol és l’encarregat de potenciar la imatge de la institució o empresa al servei treballa, per això ha de tenir molt de relacionista públic. Les seves funcions es concreten a saber transmetre el missatge que li han encarregat des de l’organització, als públics als quals va adreçat.
Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol o a la que ara està començant aquesta professió?
Que tingui paciència. Són èpoques dures. Se’ns acosta un futur incert. Però és una professió molt bonica, i molt gratificant, encara que els grans èxits que cullin passaran desapercebuts (però així ha de ser).
Quines noves disciplines/àrees/estudis creus que són necessaris per a un bon professional del Protocol del segle XXI?
Idiomes (fonamentalment l’anglès que s’imposa en els nostres temps), relacions públiques, comunicació i dret.
Tens la impressió que el món del Protocol ha tingut l’evolució que esperaves?
Si, perquè el protocol no és només una eina o instrument per col·locar gent, ni una disciplina específica d’una carrera determinada. El protocol és una disciplina científica transversal amb caràcter multidisciplinar i, com a mostra, en breu assistirem a la implantació d’un Màster en Protocol a una Facultat de Dret del nostre país: la UNED. El primer pas per a construir una ciència.
Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?
Protocol i Relacions Institucionals tenen el seu futur garantit en l’àmbit dels estudis institucionals i de la pròpia administració, convertint-se en quelcom imprescindible, partint de la premissa de la concepció de les Relacions Institucionals no només com “lobbisme”, sinó també com a relacions públiques especialitzades , com he dit en moltes ocasions, per la imperant necessitat de l’administració de sortir d’aquest autisme que el caracteritza i començar a comunicar, amb altres institucions i amb els administrats, el seu públic.
El Protocol i les noves tecnologies, creus que fan el treball més fàcil o senzillament diferent?
Les Noves Tecnologies sempre han de fer la feina més fàcil, si no, no són útils per als especialistes. Des d’aquesta premissa les NT poden contribuir a crear nous espais i aportar noves solucions tècniques al nostre treball. Les NT són una eina indispensable per al treball diari del protocolista, però han de ser realitzades pensant en el mateix.
La normativa, tant autonòmica como estatal, respon a les necessitats actuals? En quin sentit s’hauria de renovar?
No D’una banda, a nivell estatal, el obsoletíssim Decret de precedències s’ha anat en orris amb l’última modificació del govern per encaixar la figura dels reis, i davant les veus que demanen el seu manteniment crec que ja és hora de com a mínim articular una llei de bases amb les suficients pautes generals per poder donar lloc a un text articulat mínim genèric que pugui ser desenvolupat a nivell autonòmic. A nivell autonòmic, assistim a la doble condició d’una bombolla normativa en algunes comunitats, per trobar-nos amb una mancança gairebé absoluta en unes altres. Uns s’han passat fent la seva feina i altres no han arribat a fer els deures. En aquest sentit, hauria de regular el mínim, és a dir establir les bases i regular les institucions de l’Estat, per deixar després autonomia per a un desenvolupament posterior.
Et sents valorada al teu treball?
Si. Cada vegada més. Abans meus companys no entenien bé que sent de Dret em dediqués al protocol (incomprensiblement, ja que el protocol també és dret), però ja no qüestionen el caràcter normatiu i fort component jurídic del protocol, i el que pugui ser objecte d’estudi científic.
Ens pots explicar alguna anècdota o situació compromesa que hagis viscut relacionada amb el Protocol?
En ocasió de l’última investidura de doctors en la meva Universitat, un dels meus ex doctorands (ja és doctor, per cert de la primera tesi de protocol defensada en una Facultat de Dret a Espanya) era investit solemnement i en reunir la doble condició de doctor en dret i teologia, tant la botonadura com les borles portaven barrejats els colors blanc i vermell (per correspondre a aquestes carreres) el va suscitar gran expectació entre els assistents per l’inusual, i algú del públic va preguntar si era de l’Atlètic …
Ens donaries cap consell?
Cap. Ho feu molt bé informant contínuament no només als vostres afiliats sinó a tots els interessats en el món del Protocol i les Relacions Institucionals, amb uns newsletters variats, imparcials i l’únic interès és informatiu i difusor.
Alguna cosa més?
Desitjar-vos que continueu fent tant com feu per a la defensa no només dels vostres associats si no de toa la professi, i donar-vos les gràcies per la vostra amabilitat, la bona disposició i la proximitat en tot moment.
