El factor humà és insubstituïble a l’hora de resoldre situacions compromeses


Francisco José Carrillo Boutueira

Tècnic de Protocol i Relacions Públiques al Departament de Protocol de la Xunta de Galicia

Llicenciat en Filologia Clàssica. Titulació d’“Expert en Protocol” per la Universitat de Santiago de Compostela.
Experiència docent en matèria de Protocol a l’Escola Gallega d’Administracions Públiques i la Universitat de A Coruña.

Pel Sr. Josep Solà i Parés

“El factor humà és insubstituïble a l’hora de resoldre situacions compromeses.”

Francisco José Carrillo Boutueira

Francisco, com i quan comences a treballat amb el Protocol i les Relacions Institucionals?
L’any 2000, vaig accedir a ocupar una vacant en el Departament de Protocol de la Xunta de Galícia, ja que el seu titular va donar el salt a l’empresa privada. Vaig passar diverses entrevistes i un període de prova de manera satisfactòria, si bé amb anterioritat ja havia dut a terme tasques d’organització d’esdeveniments en l’àmbit universitari.

Defineix Protocol amb una paraula o una frase.
Protocol és sinònim d’ordre, un sender que serveix de guia en la relació entre persones i institucions.

Un bon cap / una bona cap de Protocol i Relacions Institucionals ha de ser una persona …
… amb dots de comunicació, capaç de delegar; amb un gran equip darrere, capaç de dirigir, motivar i liderar.

Em podries definir quines són les funcions del professional del Protocol?
Preparació i execució dels programes que efectua l’autoritat per a qui treballa. Coordinació de les activitats públiques de l’autoritat amb els professionals de comunicació i seguretat.

Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol o a la que ara està començant en aquesta professió?
Que siguin extremadament observadors, que no descuidin l’aprenentatge d’idiomes i que tractin de treballar el major nombre de disciplines auxiliars per convertir-se en el futur en professionals polivalents.

Quines noves disciplines / àrees / estudis creus que són necessaris per a un bon professional del Protocol del segle XXI?
Mirant cap al món clàssic, considero important introduir l’estudi de l’oratòria i en vistes al futur, crec que aporten valor afegit, el disseny gràfic o l’aprenentatge de tècniques per a la resolució de conflictes.

Tens la impressió que el món del Protocol ha tingut l’evolució que esperaves?
No esperava una altra cosa sinó que evolucionés de la mà dels temps, en aquest sentit no hi ha grans sorpreses.

Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?
Dependrà de la capacitat de resposta col·lectiva, la capacitat coordinada dels professionals per reclamar el lloc que mereix viure la nostra tasca.

El Protocol i les noves tecnologies. Creus que fan la feina més fàcil o simplement diferent?
En certs aspectes més fàcil. Pensem per exemple en l’ajuda inestimable de les bases de dades o el correu electrònic a l’hora d’organitzar llistats o fer invitacions. En contrapartida, lamentablement s’ha retrocedit molt en el terreny de la planificació i de la previsió. Ara bé, segueixo pensant que el factor humà és insubstituïble a l’hora de resoldre situacions compromeses. Les màquines ens ofereixen múltiples possibilitats però no és possible que facin per exemple un Seating plan millor que un equip de tècnics de protocol intercanviant parers. En tot cas, el professional de protocol no ha ni pot quedar-se enrere en l’ús i maneig de les múltiples possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

La normativa, tant autonòmica com estatal, respon a les necessitats actuals? En quin sentit s’hauria de renovar?
Rotundament no. La normativa estatal s’ha quedat obsoleta, no per errònia sinó perquè, com passa en tants altres àmbits, era pràcticament impossible que resistís al pas dels anys. En el cas de la normativa autonòmica, aquesta ha tendit a desenvolupar davant l’immobilisme de la normativa estatal, però al meu entendre ha pecat de poques mires, en atendre, de vegades amb desvergonyiment, situacions conjunturals. En definitiva, disposem d’una eina superada per la realitat actual a nivell estatal i de múltiples i variades respostes sense coherència entre elles a nivell autonòmic.

Et sents valorat en el teu treball?
M’importa relativament sentir-me personalment valorat, el més rellevant per a mi és intentar exercir el meu treball aportant valor.

Ens pots explicar alguna anècdota o situació compromesa que hagis viscut relacionada amb el Protocol?
Recordo una audiència que el Sr Fraga va mantenir amb el famós escriptor brasiler Claudio Coelho, en aquella ocasió la meva missió era rebre, acompanyar i atendre en totes les seves necessitats, prèvies i posteriors a la trobada amb el president de la Xunta de Galícia. Així ho vaig fer fins que en un moment donat un alt càrrec (a qui no nomenaré per discreció) de forma descarada es va interposar i va assumir per complet el protagonisme relegant-me fins el punt de convertir-me en un apèndix invisible. Vaig entendre de seguida la situació i des d’aquest precís moment em vaig mantenir en un segon pla, fins al final. Aquesta autoritat, en acomiadar l’escriptor a peu de cotxe, es va donar la volta amb la intenció d’anar-se’n sense ni tan sols dirigir una mirada. La meva sorpresa va ser majúscula quan, el vehicle, després d’avançar uns metres, es va aturar i en va sortir Claudio Coelho en persona per donar-me la mà i agrair el tracte rebut davant l’expressió estupefacta del nostre personatge anònim.

Ens donaries algun consell?
No em sento en posició ….

Alguna cosa més?
Gràcies per la possibilitat d’expressar-nos en relació a les qüestions que ens preocupen als que exercim tasques de protocol.

Descarregar arxiu