Avui és un d’aquells dies en què costa molt trobar les paraules.
Ens costa parlar de l’Albert Maruny en passat, perquè ell ha estat sempre una d’aquelles persones que hi eren. Una persona propera, generosa i compromesa, que sempre tenia una paraula, una idea o una mà estesa quan l’ACPRI ho necessitava.
Director de l’EIP i soci de l’ACPRI, l’Albert va fer molt per la nostra associació i per la professió. Des d’Ideatik, i també des de la seva implicació personal, va contribuir sempre a donar valor i visibilitat al nostre sector. Però, per sobre de tot, va ser una persona que va creure en l’ACPRI, que la va fer seva i que va estar sempre disposat a ajudar i a sumar.
Avui ens deixa una gran persona. I ens deixa un buit difícil d’explicar.
Però també ens deixa moltíssim. Ens deixa moments compartits, aprenentatges, projectes, converses i, sobretot, una petjada que no desapareixerà. Perquè hi ha persones que, encara que ja no hi siguin físicament, continuen molt presents en nosaltres. I l’Albert és, sens dubte, una d’elles.
Et portarem sempre amb nosaltres: en els nostres cors, en els nostres records i en tot allò que va ajudar a construir dins de la nostra professió.
Des de l’ACPRI volem fer arribar el nostre més sincer condol a la seva família, amistats i companys de professió.
Gràcies per ser-hi sempre, Albert. Et trobarem molt a faltar.
