Rafael Vidal Gomez
President de la Asociación de Técnicos de Protocolo de Galicia
Pel Sr. Gerard Piñol
Com i quan comences a treballar en Protocol i Relacions Institucionals?
Quan vaig ingressar a la Diputació provincial d’A Coruña, al desembre de 1973, vaig començar portant l’Oficina de Premsa i, més tard, el 1978, em vaig fer càrrec del Departament de Protocol i Cerimonial fins avui dia, tot i que des de fa anys, l’actual Gabinet de Premsa, té la seva pròpia entitat.
Defineix el Protocol amb una paraula o una frase.
Si haig de respondre amb una paraula, m’inclino per ordenació en totes les seves vessants i si puc fer-ho amb una frase, crec que el Protocol és la gestió integral dels actes públics en totes les seves vessants.
Un/a bon/a cap de Protocol i Relacions Institucionals ha de ser una persona…
Amb cultura universitària o similar, preparació tècnica en la matèria, i això ha d’incloure un coneixement exhaustiu de normes i costums, capacitat de relació innata o adquirida i vocació per l’exercici de la professió.
Em podries definir quines són les funcions del professional del Protocol?
Crec que la seva principal funció és definir els objectius, programar en consonància, controlar l’execució i avaluar els resultats del que s’hagui fet.
Quin consell donaries a la gent que està estudiant Protocol o a la que ara està començant en aquesta professió.
Els diria que comencin amb molta il·lusió, que treballin amb esforç i que perseverin en la dedicació exclusiva a un treball apassionant, que no fa distinció d’hores, dies ni situacions personals o familiars. La constància val la pena.
Quines noves disciplines/àrees/estudis creus que són necessàreis per a un bon professional del Protocol del segle XXI?
Puc copiar de qui va dir que, avui dia, l’analfabet és el que no sap conduir, anglès o informàtica. I aplicat al Protocol, crec que un professional del segle XXI ha de dominar, com a mínim, un altre idioma, tenir coneixements d’informàtica i conèixer el medi en què es desenvolupa el seu ofici.
Tens la impressió que el mon del Protocol ha tingut l’evolució que esperaves?
En honor a la veritat, haig de dir que no espero cap evolució; em limito a observar-la o a “patir-la”, si és que no m’agrada. El Protocol no pot viure sense la realitat social en la que es mou. Segons evolucioni la societat, així evolucionarà el Protocol.
Quina opinió tens del futur del Protocol i les Relacions Institucionals?
Crec que té un magnífic futur. Seria no un futur, sinò una meravellosa realitat si s’aconsegueixen i consoliden titulacions i es respecten les seves funcions.
El Protocol i les noves tecnologies. Creus que fan el treball més fàcil o simplement diferent?
Les tecnologies serveixen de recolzament;, sens dubte, ho fan més fàcil. Només cal veure el que ha suposat el correu electrònic, el fax, les fotografies digitals, tot el recolzament de la informàtica.
No puc dir que ho fan diferent.
La normativa, tant autonòmica com estatal, respon a les necessitats actuals? En quin sentit hauria de renovar-se?
La segona pregunta sembla que evidencia la resposta de la primera, no? No obstant això, intento respondre encara que la pregunta es limita únicament a la precedència i no a tot el Protocol. Des de la precedència, el Reial Decret 2099/1983 va ser una taula de salvació en un moment de caos. Si és cert que necessita una actualització en els articles números 10 i 12, però no sembla que el Govern de la Nació estigui per la feina de ficar-se ara en aquest problema. Encara que si ho fa, entenc que per la importància de la matèria, s’hauria de regular per llei i no per un regalment.
També crec que les normatives autonòmiques, per comprendre menys autoritats i més homogènies i ser més recents en el temps, han de respondre millor a les necessitats del moment.
Et sents valorat en la teva feina?
Si, no ho negaré. Però em sembla tant o més important sentir-me ben valorat pels meus companys de professió.
Ens pots explicar alguna anècdota o situació compromesa que hagis viscut relacionada amb el Protocol?
Crec que res d’especial fora dels supòsits normals en aquesta mena de feina. No tinc grans anècdotes ni situacions compromeses que hagi resolt amb tranquil·litat.
Ens donaries algun consell?
Que les persones que es dediquen al Protocol o pensin dedicar-se a aquesta noble professió s’ho prenguin amb vocació, no com una càrrega pesada. Que li posin il·lusió, ànim i esforç que al final tot val la pena.
Alguna cosa més?
Res. Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat d’opinar sobre aquesta professió
