p>Arran de la publicació al Magazine de La Vanguardia d’un article d’Opínió d’Andrés Trapiello sobre "El Protocolo" des d’ACPRI hem fet la següent resposta, la qual esperem sigui publicada en el rotatiu si més no per tal de donar el nostre punt de vista a un article com el publicat el 7 de novembre de 2013.
En defensa del protocol
Sr. Director de La Vanguardia,
He llegit amb sorpresa i decepció l’article aparegut en el Magazine de l’edició del diumenge 10 de novembre al diari de la vostra digna direcció, l’autoria del qual correspon al senyor Andrés Trapiello i que amb el títol “El protocol” expressa una opinió que respecto però que no comparteixo en absolut i que, en el meu entendre i saber, no s’ajusta a la realitat ni al sentir unànime de la ciutadania.
M’ha inspirat sorpresa perquè el seu contingut no em sembla l’habitual de La Vanguardia que de sempre s’ha caracteritzat per l’observança i la valoració de les formes i amb decepció perquè l’autor banalitza una disciplina que és omnipresent a les institucions, a les empreses, als actes, a les conductes, a la consuetud i a la nostra societat en les seves múltiples formes, vessants i accepcions. Em refereixo evidentment a les relacions institucionals i al protocol oficial, l’eclesiàstic, el judicial, l’acadèmic, el militar, el premial, el social, el diplomàtic, l’empresarial, etc.
El protocol no és per originar problemes sinó per solucionar-los perquè “el problema mai és del protocol” i aquesta és l’única coincidència d’opinió que tinc amb el senyor Andrés Trapiello en el seu escrit. Perquè el protocol serveix per possibilitar la projecció d’una identitat, per assolir l’asèpsia en el cerimonial i per garantir que cadascú tingui allò que en justícia li pertoca com a persones físiques o jurídiques.
L’escrit m’estranya encara més perquè se suposa que els escriptors coneixen la significació de les paraules i les que he llegit destil·len una incomprensible animadversió en relació al concepte protocol i un menysteniment sempre injust envers les persones que hi laboren amb la major exquisidesa, escrupolositat, exigència, discreció, transparència i vocació de servei.
I és que, com trobem a l’Eclesiastès 3.1: “Hi ha un moment per a tot i un temps per a cada cosa sota el sol”. Un moment pel gaudi, pel plor, per la joia, pel treball, per la lleure, per la contemplació, per la transcendència, per la vida i per la mort, així com per la lectura i també per al protocol.
Una cosa hi ha en comú entre l’escriptura i el protocol que és la voluntat de comunicar i de fer efectiu un missatge que és personal en el cas dels escriptors i d’ens en el dels protocol·listes però que, en ambdós casos, afecta o interessa una col·lectivitat.
Estem vivint un moment de canvis, d’obnubilació de les persones i de la societat, de tots les entitats i formes associatives, per la crisi de valors més que per les dificultats del mal tràngol econòmic en què ens trobem. Un temps per als falsos profetes i per a la cerimònia de la confusió. I una època en la qual la informació és a l’abast de la mà però que, malauradament en canvi i paradoxalment, no estem pas més formats.
I en aquest procés de redreçament dels valors, d’autentificació de les idees, d’oportunitat per al coratge i de repte col·lectiu ens cal formar un front comú de treball i de simbiosi de sinèrgies per a la concreció de la veritat, per a la realització de l’individu i la regeneració de la societat.
La generalització és sempre perillosa i, a la vegada, injusta i no es pot ficar tothom en el mateix sac perquè és cert que hi ha gent dolenta però també n’hi ha molta de bona, de la mateixa manera que existeixen bons professionals del protocol i de les relacions institucionals i, tristament, també n’hi ha alguns de mediocres com en el cas dels escriptors.
Estic plenament convençut, i així ho manifesto, que si el senyor Andrés Trapiello s’oblida de prejudicis preestablerts i dels típics tòpics sobre el protocol i fa el petit esforç d’informar-se amb rigor i de conèixer en profunditat s’adonarà de la bondat d’aquesta disciplina que, en alguns casos i segons l’oficiant, és un veritable art.
Carles Cortina i Riu
Secretari de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI)
Barcelona, 12 de novembre de 2013
 
