Protocol, Quo Vadis?


Els professionals del Protocol i les Relacions Institucionals debaten sobre el present i el futur de la professió

En el marc incomparable de la sala d’actes d’ABERTIS a Barcelona, el dimarts 21 de juny, va tenir lloc la primera edició dels Debats de l’ACPRI “Protocol, Quo Vadis?”, que comptà com a ponents amb Sergi Loughney, Ramon Pujol, Elisenda Estanyol i Esther Otero per parlar, respectivament, de quina és la situació actual i quins són els reptes que té plantejat el protocol a l’empresa privada, a la institució, a la docència presencial i sempresencial i a la docència on line.

Estava anunciada la presència i participació de Carles Fabró, director del Gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat de Catalunya, però un imprevist sorgit en l’últim moment va impedir ser-hi i, per aquesta raó, va delegar en Ramon Pujol però assumint el compromís de participar en una nova edició i és que la majoria dels assistents varen manifestar el seu desig de conèixer l’opinió i el posicionament de qui ostenta la condició de “primus inter paris” en el protocol i les relacions institucionals a Catalunya.

L’èxit de participació evidencia la necessitat existent entre els diferents professionals del sector, així com dels alumnes d’aquesta matèria, que coincidiren en la conveniència de prosseguir amb aquestes trobades en uns moments de singular transformació de la nostra societat i que afecta també el protocol i les relacions institucionals.

Serveixi com a resum del que es va dir, del que es va preguntar i del que es va viure, la frase que pronunciar Sergi Loughney i que sintetitza a la perfecció l’objectiu primordial del protocol i les relacions institucionals, tant en la vessant oficial com a l’empresa privada: “El protocol és per posar en valor els intangibles”. I de forma més planera i més comprensible va afegir que “la la nostra professió té un cert paral·lelisme amb la pràctica de l’esport ja que els resultats només s’obtenen amb la preparació i amb la pràctica, on cal una acció conjunta i d’equip, on també tothom vol tocar pilota i que l’aspiració última ha de ser la de fer gol