EL COMENTARI

Sobre la indumentària

Per Carles Cortina (soci núm.6)

Sobre la indumentària Descarregar en format PDF

Quevedo deia: “Et reben segons et presentes, t’acomiaden segons et comportes”. I amb aquest aforisme es resumeix una predisposició interioritzada a la nostra societat; per la qual, la forma i el fons anaven indissolublement units; i el fons es feia palès d’una forma determinada i, a la vegada, la forma era una prolongació del fons.
 
Des d’antuvi que hi ha hagut una vestimenta per a cada moment i per a cada lloc; i era molt freqüent la pregunta: “Com s’ha d’anar vestit?” o bé “Què s’ha de portar?”. Fins i tot hi havia una roba per feinejar, una altra per cada dia i aquella que només era per als diumenges i les festes de guardar; és a dir, les grans solemnitats o els moments importants de la família. Moltes vegades es tractava del vestit de casar, i es feia servir per a les festes majors, pels autèntics esdeveniments del poble o de casa, i, fins i tot, servia com a mortalla per al viatge sense retorn.
 
Aquest criteri ha canviat? Doncs, transitòriament, podríem dir que sí! Però, tanmateix, roman l’objectiu pragmàtic que tenia en el seu moment i que, lògicament, encara té.
 
Vestir segons aquesta trinitat d’ocupacions del nostre temps: el treball, la lleure i la circumstància; i fer-ho segons les possibilitats de cadascú, segons els costums de cada lloc i, sobretot, donant una oportunitat al sentit comú. És a dir, els tres àmbits en la vida de tothom: el laboral, el privat i el públic.
 
Aquestes tres esferes, temps enrere, han estat perfectament definides i separades. I no calia que hi hagués cap normativa escrita perquè, a la llar i a l’escola, s’aprenia el que pertocava i era més convenient.
 
Ara tot ha canviat! I això no vol pas dir que hagi millorat! I és que la vestimenta s’ha tornat en part del missatge ideològic de moviments emergents que no són pas originals ni pels plantejaments ni tampoc per les reivindicacions, constituint un déjà vu!, que els fan servents de les formes dels postulats que diuen que els alliberen. A més, moltes vegades es dóna una gran contradicció entre el que diuen i el que fan i quan ho fan. Recordem, per exemple, el Pablo Iglesias enfundat amb un esmòquing en la gala de lliurament dels Premis Goya.
 
La vestimenta en el treball forma part de la marca de l’empresa, en constitueix una icona i, al mateix temps, comunica un missatge empresarial.
 
A l’empresa, les preguntes que hom hauria de respondre sobre el tractament que s’ha de donar o les consideracions que s’han de tenir en compte en la indumentària durant l’horari laboral són: ¿Quina és la marca empresarial? ¿Quina imatge es vol donar? I, ¿quin missatge corporatiu es pretén transmetre?
 
També podem coincidir que seria inimaginable que, en algunes professions, es renunciés a la uniformitat acceptada majoritàriament perquè permet una major identificació i una comoditat més gran en la seva praxis.
 
En el món empresarial, fins ara, ha existit una mena uniformitat que ha permès una asèpsia en el tracte i, en conseqüència, una perfecte traducció dels tres ingredients que s’han apuntat com a constitutius de l’essència de l’empresa. I aquest convencionalisme pot variar com, de fet, està variant però, a la curta o a la llarga, s’arribarà a un consens. Perquè el que no és aconsellable -en l’àmbit professional o social- és l’egoisme d’una opció personal i voler-la imposar per damunt de qualsevol altra consideració o bé un tot s’hi val!
De totes maneres, en l’elecció de la roba caldrà valorar alguns elements que hi poden ajudar com: la comoditat, la seguretat, la higiene, la salubritat i la discreció; l’especificitat de l’empresa o de la tasca, l’estació meteorològica, el cromatisme, la textura, la latitud, la tradició i els costums; sabent discriminar de si la vestimenta és per a l’àmbit de l’empresa o social, on també ens poden orientar la naturalesa de l’esdeveniment o la seva etiqueta.
 
Tanmateix, i sense oblidar mai que les formes sempre importen, hem de recordar el que Yves Saint Laurent deia: “Amb els anys he après que el més important en una indumentària és la persona que la porta”.
 
Carles Cortina
Protocol·lista
En compliment amb la Llei 34/2002 de serveis de la societat de la informació, et recordemo que al navegar per aquest lloc estas acceptant l'ús de cookies propies i alienes. Accepto + info